Inici

Les meves grans àrees

Títols acadèmics

Beques i ajuts

Itinerari Professional

Altres

bibliografia

Cursos impartits

Enllaços

Contacte

 


Cursos impartits



Reprodueixo a continuació una mostra de cursos realitzats a diverses universitats i institucions en els darrers anys.
Com veureu, es relacionen amb les tres grans àrees a les quals m'he dedicat.




FORMACIÓ I DESENVOLUPAMENT
D'EQUIPS DIRECTIUS


(curs de doctorat realitzat a la U.A.B.) Dra. Maria Lluïsa Fabra

Objectius:

  • Aconseguir que les persones matriculades sàpiguen distingir els equips dels grups i aprenguin a formar equips.
  • Formar aquestes persones en la dinàmica i els fenòmens propis dels petits grups.
  • Proporcionar-les els coneixements necessaris perquè puguin diagnosticar els problemes que dificulten el funcionament dels grups.
  • Facilitar-les el descobriment i desenvolupament de les habilitats directives.
  • Ajudar-les a descobrir les pròpies qualitats i a detectar els rols i les funcions per als quals estan més capacitats/des.

    Criteris d'avaluació:

    Atès que l'assignatura té un caràcter eminentment pràctic, un criteri important d'avaluació serà la participació classe, tot i que les i els estudiants hauran de fer així mateix un treball d'aplicació pràctica dels continguts del curs en l'àmbit professional en el que es moguin o en el que tinguin intenció d'aplicar els coneixements adquirits.

    Programa

  • Cicles d'aprenentatge
  • El procés d'integració de les persones en els grups
  • Contingut i procés: els rols
  • De l'agrupament a l'equip
  • Desenvolupament dels petits grups
  • Els equips
  • Hipòtesi bàsiques de Bion
  • Habilitats directives de Comunicació
  • Inventari d'auto percepció de Belbin
  • Rols d'equip

    Bibliografia bàsica i indicativa


  • Brendan Reddy and Jamison K. (1988).-Team Building. N.T.L. Alexandria, Virginia.
  • Belbin, M (1993).-Team roles at work. Heinemann. London. Oxford.
  • Belbin, M (1995).- Equipos directivos. Empresa universal: Bilbao
  • Belbin, M (1996).- The coming shape of organization. Butterworth-Heinemann
  • Brilhart, J. K. (5ª ed- 1986).- Effective Group Discussion. Wm. C. Brown Publishers. Dubuque, Iowa.
  • Fabra, M. Ll. (1996).- Ni subordinades ni submises. Tècniques de grup per a la socialització assertiva de nenes i noies. Servei de Publicacions de la UAB. Bellaterra
  • Fabra, M.Ll.; Domenech, M. 2001).-Hablar y escuchar. Relatos de profeso@rs y estudiant@s. Paidós. Barcelona.
  • Fabra, M. Ll. (2a.ed. 2000).- Técnicas de grupo para la cooperación. CEAC. Barcelona.
  • Gray, Barbara (1996) Collaborating. Jossey-Bass Publishers. S.F. CA.
  • Katzenbach, Jon.R.; Smith, D.K (1993). The wisdom of teams. Harper Business. N.Y.
  • Moss Kanter, Rosabeth (1997).- On the Frontiers of Management.- Harvard Business Review Book
  • Parker, Glenn M. (1996, 2ªed).- Team players and Teamwork Team. Jossey-Bass, Inc. S.F. CA.
  • Reddy, W. Brendan and Jamison, K. Edit (1988).-Team Building. NTL. Virginia.
  • Reichard Birge D.; Siewers, Christiane M.; Rodenhauser, P. (1992).- The Small Group Trainer's Survival Guide. Sage. London.
  • Sallaberry, Jean-Claude (1996).- Dynamique des représentations dans la Formation. L'Harmattan. Paris.
  • Sergiovanni, T. (1992).- Moral Leadeship. Jossey-Bass. San Francisco.
  • Shaw, Marvin E. (3ªed. 1981).- Group Dynamics. McGraw-Hill Book Company. N.Y. etc. (Existeix traducció castellana publicada per Herder, Barcelona)
  • Visscher (de), P. (1991).- Us, avatars et métamorphoses de la dynamique des groupes. Presses Universitaries de Grenoble.





    TÈCNIQUES I ESTRATÈGIES
    D'APRENENTATGE COOPERATIU INFORMAL.
    CURS D'EXPERT EN APRENENTATGE COOPERATIU

    (curs realitzat a Madrid per a la Universitat d'Alcalá)
    Maria Lluisa Fabra Sales. Doctora en Ciències de l'Educació.
    Professora Titular Emèrita de Dinàmica de Grup del Departament de
    Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona.

    Introducció:

    En les sessions dedicades al primer nivell d'intervenció destinat a promoure l'aprenentatge cooperatiu ens centrarem en les actituds i habilitats adequades del professorat per dirigir a grups d'alumnes l'objectiu de les quals és aprendre mitjançant la pràctica i la utilització de mètodes participatius i cooperatius. Posarem èmfasi en procediments i tècniques adequats per aconseguir un clima d'aprenentatge cooperatiu mitjançant la creació de llaços d'acceptació i afecte entre els membres dels grups-classe afavorint la cohesió del grup i el reconeixement de les característiques i aptituds dels diferents alumnes per part de la resta de la classe.

    Objectius:

  • Entendre el com i el per què de les dificultats de treballar de manera cooperativa.
  • Aprendre, per experiència, a transitar pels moments difícils pels quals travessen els grups.
  • Practicar algunes de les habilitats que ha d'adquirir el professorat per implantar aquest tipus d'aprenentatge així com que ha de tenir l'alumnat per treballar d'acord amb uns procediments que mereixin el qualificatiu de cooperatius.

    Metodologia:

    La metodologia serà activa: encara que quan l'estimi necessari la facilitadora proporcionarà informacions i farà alguna puntualització, els protagonistes dels aprenentatges seran els propis membres del grup, que reflexionaran sobre la seva pràctica docent i sobre les seves experiències amb l'alumnat per buscar procediments de millora i per induir la participació activa de l'alumnat en l'intent d'implantar uns mètodes de treball que siguin realment cooperatius.




    MOTIVACIÓ I LIDERATGE
    CURS PER A DIRECTIUS-AUDITORS


    (Curs realitzat en col·laboració amb Joan Seix, de Price-Warterhouse-coopers)

    Objectiu:

    Ajudar els directius-auditors a millorar les seves habilitats com a generadors d'entusiasme i com a líders. Per a això els proposem:

  • Incrementar els seus coneixements relatius a la motivació com a procediment per aprendre a crear entorns motivadors per als membres dels equips que tenen al seu càrrec.
  • Revisar les seves conductes com a persones que tracten de mantenir alta la moral dels seus equips de treball i el nivell de satisfacció de les persones que els integren.
  • Analitzar la seva conducta com a directius.
  • Reflexionar sobre els comportaments que pugui ser oportú mantenir i sobre aquells que sembli adequat intentar modificar.
    • Canviar les creences i els hàbits que els semblin poc útils per altres que puguin resultar-los més efectius.
    • Desenvolupar el seu propi potencial i el d'aquells que estan al seu càrrec.
    Metodologia:

    La metodologia serà activa: es partirà d'exercicis estructurats i de discussions sobre els mateixos com a procediment per analitzar l'efectivitat de les seves conductes, relacionant-les amb les teories que poden ajudar-los de manera més significativa a millorar les seves pràctiques de direcció. Encara que del temari es pogués deduir que el curs serà més aviat teòric, el nostre objectiu és que els directius aprenguin a partir de la reflexió sobre la seva pràctica. Les teories només serviran de referent per dilucidar possibles diferents enfocaments i per a emmarcar les diferents maneres de procedir.

    Temari:

    Ja que la motivació és un dels temes que interessen, proposem dedicar-li un dels dos dies del curs; l'altre el dedicarem al tema del lideratge..
    Encara que alguns detalls sobre el curs els hauran de decidir els propis participants, indiquem alguns dels temes que considerem caldria tocar:

  • Revisió dels aspectes centrals de les teories sobre la motivació: des de maig, Maslow i Taylor fins a McGregor, Thomas, Vroom, Decii Hertzberg.
  • L'auto-imatge i l'assertivitat com a condicions de la motivació.
  • La satisfacció en el treball: els seus determinants i els seus efectes. Troballes d'Herzberg.
  • Motivació i productivitat.
  • L'estat de flow
  • L'empowerment com a incentiu a l'auto motivació.
  • Coherència entre conductes directives i resultats esperats.
  • El director com a líder de la tasca, del grup i del l'individu.
  • Modelatge del bon directiu.
  • El caràcter transformacional de la persona líder.
  • Substituts del lideratge.
  • El grup de treball i les forces que el soscaven: el director en l'imaginari del grup.



    CURS SOBRE LIDERATGE

    programa detallat d'activitats


    Dia 18: matí

  • Per començar: Qui és qui? L'avantatge d'eixamplar l'àrea lliure.
  • Què busquem en realitat? Expectatives i objectius de les persones participants.
  • Què han dit alguns polítics sobre el lideratge i què és el que pensem nosaltres/as en relació amb la direcció de grups humans.
  • Brevíssima evolució històrica del concepte de lideratge. (Veiem el vídeo de Blanchard"Situational Leadership".) Passem revista a la teoria dels "trets" -i a les seves concomitàncies amb el Lideratge Transformacional-- i als descobriments de maig i les troballes de l'escola d'Ohio per acabar amb la formulació, per part d'Hersey iBlanchard de la Teoria del Lideratge Transformacional

    Dia 18: tarda

  • Exercici: La torre més alta: equilibri entre tasca i relació
  • Explicació dels aspectes més destacats de la teoria del Lideratge Situacional: què entenem per "situació"; indicadors del concepte "maduresa", correspondència entre maduresa i estil de lideratge...
  • Realització de l'"Espagueti Dinner".

    Dia 19: matí

  • Test d'auto-avaluació i anàlisi de les qualitats bàsiques de les persones líders situacionals. Som flexibles i adaptables? Feed-back dels companys i companyes.
  • Què ens diu Blanchard del lideratge (Visió i comentaris del seu vídeo relatiu al lideratge). Joc del rol: el dilema de Juan Maldonado.

    Dia 19: tarda

  • Exercici de construcció. El difícil equilibri entre les exigències de la tasca i l'atenció a les persones.
  • Els "peròs": problemes i dubtes de les persones participants.
  • (Eventualment) Estudi d'un cas: la història de Bob Knowlton.
  • Resum i comiat.



    LES TÈCNIQUES DE GRUP COM A PROCEDIMENT PER INCREMENTAR ELS COMPORTAMENTS ASSERTIUS DE LES ESTUDIANTS A LES CLASSES

    Dra. Maria Lluïsa Fabra


    Objectius:

    Els objectius del curs es centraran en:
    a) incrementar la participació de les estudiants a les classes.
    b) fomentar els comportaments assertius de les estudiants, ja que en general les dones tenen més dificultats per mostrar-se assertives.

    El primer dels objectius comptem assolir-lo fent ús de les tècniques de grup i dels coneixements que ens aporta la Dinàmica de Grup, tema en el qual la facilitadora d'aprenentatges és experta.
    El segon mitjançant l'anàlisi de les conductes de l'alumnat observades a les classes pel professorat, així com les de les professores i professors a les reunions de departament, als grups d'investigació o en les diverses instàncies de govern de la universitat.

    Metodologia:

    La metodologia serà activa. Tot i que, quan ho estimi necessari, la facilitadora dels aprenentatges proporcionarà informacions i farà alguna puntualització, les protagonistes del curs seran les pròpies assistents, que reflexionaran sobre la seva pràctica docent i les seves experiències amb l'alumnat i amb els i les col·legues per tal de buscar procediments de millora i per induir la participació activa de les dones a la universitat. Alhora es proporcionaran materials amb la intenció de promoure la implantació d'uns mètodes de treballs que facin col·laborar nois i noies a les classes en igualtat de condicions.

    Programa:

    Malgrat que el programa definitiu del curs serà fixat a primera hora del primer dia de curs, podem avançar que tractarem els temes següents:

  • La Dinàmica de grup com a instrument d'anàlisi i reflexió sobre el comportament de les persones en els grups. Característiques i fenòmens grupals. Alguns fenòmens d'especial rellevància per a les persones docents: lideratge, rols, subgrups, conformisme, group-think, boc emissari, etc
  • Les tècniques de grup com recursos de la persona docent: Phillips 66, aquari, panels, grups d'investigació, xiuxiueig,, etc., etc.
  • L'assertivitat com a procediment per fomentar la igualtat d'oportunitats entre nois i noies. L'assertivitat contraposada a l'agressivitat i a la submissió.
  • Mètodes i tècniques que puguin ser utilitzats a les classes per a fomentar l'assertivitat de les noies.






  •